La mirada d'Àfrica

Sentint-me tan fràgil que pensava que anava a trencar-me però alhora tan forta i valenta com una lleona enmig de la selva.

Immersa encara en aquest huracà d’emocions, de calor i de fred, de negre i de blanc.

L’Àfrica s’ha instal·lat en els meus somnis. Àfrica te cara i te nom propi. Te alguna mirada trista però també té, sorolloses rialles que t’encomanen.

Garbuix de colors. El verd de la selva i la terra vermella, que m’ha empolsat l’ànima i ha tatuat tots els porus de la meva pell.

Àfrica és; papallones de mil colors i cuques de llum. Tambors enmig de la nit que t’acompanyen com una cançó de bressol, increïbles postes de sol, tempestes ensordidores

L’Àfrica, és màgica i generosa, una nova finestra en el meu món.

La mirada d’Àfrica no s’oblida!