Era 14 de setembre quan vareu començar aquest viatge, mirant endavant, deixant al vostre darrera les últimes abraçades i petons però amb la certesa absoluta de fer realitat una espera de molt temps.
He bufat fort!, molt fort! Durant molts dies per enviar-vos amb el vent el nostre alè, per a que amb cada ràfega us arribés el nostre amor com si d’un mantell es tractés.
Heu vist els nostres rostres en els núvols? i els nostres somriures en el sol?, que us recolzaven i us animaven a continuar?.
Heu fet realitat aquest Centre Cívic.
Primer era tan sols un paper escrit, després un local ple de goteres...però poc a poc amb la vostra alegria i la vostra fe, s’ha fet realitat.
Un dia, enmig del mes d’agost, varen arribar els Reis Mags a Abing, amb moltes capses arribades de molt lluny però plenes d’esperances. Amb molts colors, amb moltes rialles, amb moltes il·lusions.
Heu apropat a aquests nens el Mowgli, el Rey león, la plastilina, el parchís el ping pong i les cordes de saltar, fent que compartissin joc pares i fills, grans i petis, bakas i bantús.
En les vostre vides hi haurà un abans i un després de l’Africa, però de ben segur que en les vides d’aquests nens i en la vida dels habitants de Djoum també hi haurà un abans i un després de l’arribada del Fernando i la Mireia.
Heu portat la màgia a aquestes terres!.
Heu tingut el coratge de seguir al vostre cor i a la vostra intuïció, i el resultat han estat centenars de somriures.
Nosaltres, hem estat 423 dies sense vosaltres, 609.120 minuts trobant-vos a faltar. Però sabem que aquesta història continuarà, i nosaltres.....continuarem esperant-vos i omplint-nos amb la satisfacció de la vostra feina tant ben feta.
